Drecera:
A:I



Introducció HTML · Refresca

Veieu l'enllaç "edita" a dalt? A la Viquipèdia podeu modificar els articles tot just ara, sense haver de registrar-vos-hi.

Què és la Viquipèdia?

Pitgeu edita per a escriure en un article

La Viquipèdia és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. Un munt de gent està constantment millorant la Viquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats, amb freqüència es treuen ràpidament.

Com podeu ajudar-hi

No tingueu por de modificar els articles, qualsevol pot modificar-los, i us encoratgem perquè en 'modifiqueu de valent! (si us plau, però, no hi feu vandalisme). Cerqueu quelcom que pogués millorar-se, bé el seu contingut, bé la gramàtica, o bé la redacció, i arregleu-ho.

No espatllareu la Viquipèdia. Qualsevol cosa pot ser corregida o millorada després. Així doncs, endavant, modifiqueu un article i ajudeu a fer de la Viquipèdia la millor font d'informació a la Internet!

Feu la vostra primera modificació ara mateix:

  1. Pitgeu l'enllaç edita a dalt
  2. Teclegeu un missatge, però tingueu en compte que això és una enciclopèdia i no un fòrum. No podem tolerar difamacions.
  3. Pitgeu el botó Mostra previsualització per a comprovar el vostres canvis.
  4. Pitgeu el botó Desa la pàgina per a registrar el vostre text

Si voleu fer més proves podeu utilitzar la pàgina de proves, una pàgina sencera que podreu modificar sense patir per no esborrar la línia {{Si us plau, no esborreu aquesta línia}}.

Proves d'edició...

Duffy Square Una estatua de George M. Cohan,actor, compositor i escriptor i sobretot responsable de la majoria d'èxits de Broadway, el podem trobar en aquesta petita plaça. El seu nom ve donat d'un heroi de la primera guerra mundial. La plaça hi ha un lloc de TKTS, a on es poden comprar entrades de teatre amb descompte tots els dies.


El factoring és un conjunt de serveis administratius i financers aplicables a les vendes a crèdit d'una empresa (cedent o client) als seus clients (deutors o compradors)i es basa en la "cessió mercantil" a favor dels crèdits comercials derivats de les vendes o prestació de serveis a tercers, documents mitjançant factures o documents canviaris.



 Aqui es poden fer proves d'edició...

LES TIC A L'ENSANYEMET SECUNDARI La majoria dels centres d’ensenyament Secundari han entrat en el projecte EDUCAT1x1 ( un ordenador, un alumne) . Significa un gran repte pels ensenyants , pels centres i una presa de decisions a tres nivells: organitzatiu, tècnic i pedagògic. S’obre un nou debat centrat en el paper que han de tindre a l’aula els mitjans telemàtics i els mitjans impresos

Javier Chavarriga (Barcelona 1957- Lleida 2005) Javier va cursar la llicenciatura en ciències matemàtiques a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona en el període 1974-1979, es va especialitzar en anàlisi matemàtica. Es va llicenciar el juny de 1979, i va obtenir el grau de llicenciatura, modalitat tesina, el desembre de 1981. Posteriorment, es va doctorar en ciències matemàtiques en la mateixa Facultat el novembre de 1985, i va obtenir la qualificació d’apte cum laude sota la direcció del doctor Carles Simó Torres. Durant els cursos 1979-1983 va exercir de professor ajudant al Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona. Inicià el curs 1983-1984 com a professor col·laborador de docència i investigació a la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya. El novembre de 1984 obtingué una plaça de professor adjunt interí de matemàtiques generals a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, on desenvolupà la seva activitat docent en el període comprès entre el novembre de 1984 i el juny de 1992. El gener de 1985 és nomenat professor titular d’universitat interí de matemàtica aplicada. El maig de 1987 guanya per concurs oposició, la plaça de professor titular d’universitat de matemàtica aplicada al Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona. Els seus llaçoos sentimentals i familiars amb les terres de la Franja de Ponent, i més concretament amb el poble de Sena, a poc més de cinquanta quilòmetres de la ciutat de Lleida, van propiciar que, durant aquest període de canvis, apostés per la seva incorporació a la Universitat de Lleida. Aix´ı, l’octubre de 1992 es va integrar a la secci´o de matem`atiques del Segri`a de la Universitat Polit`ecnica de Catalunya, a l’Escola T`ecnica Superior d’Enginyers Agr`onoms de Lleida. 13 Aquest centre va quedar adscrit a la Universitat de Lleida el novembre del mateix any. Finalment, el juny de 1995 va guanyar la pla¸ca de professor titular d’universitat de matem` atica aplicada al Departament de Matem`atica de la Universitat de Lleida. Des d’aleshores i fins a la seva mort, hem compartit amb ell una bona part de les seves inquietuds de recerca i estudi cient´ıfic. ´Es en aquest darrer centre universitari on va desenvolupar la part principal i m´es fruct´ıfera del seu treball docent i investigador. Javier fou un dels impulsors del nou Departament de Matem`atica de la nostra Universitat i en va ocupar el càrrec de director durant un llarg període. La seva gran il.lusi´o era formar un grup d’investigació en sistemes din`amics: volia crear escola. Per aconseguir el seu objectiu va començar per buscar alumnes i va iniciar un curs de doctorat titulat Modelitzaci´o matem`atica, que alguns membres del nostre Departament v`arem cursar com a deixebles seus. D’aquests, en Jaume Gin´e va continuar com a doctorant i aix´ı es va crear el nucli inicial del nostre grup de recerca. L’any 1995 s’hi incorpor`a Isaac A. Garc´ıa. El comen¸cament va ser for¸ca dur i amb estretor: encara recordem el despatx de quatre metres quadrats compartit per tots tres al vell edifici del rectorat. ´Es una `epoca marcada per grans sacrificis i moltes hores de dedicaci´o al treball. En aquest per´ıode, Javier mostrava algunes de les grans virtuts que el caracteritzaven, com ara l’empenta i la for¸ca de voluntat, que li permetien superar obstacles de qualsevol magnitud, i la seva gran estimaci´o per la feina ben feta. Els fruits d’aquests esfor¸cos es fan evidents amb el reconeixement de molts membres de la comunitat cient´ıfica internacional i tenen lloc les primeres col.laboracions i visites. S’estableixen col.laboracions cient´ıfiques importants a escala estatal i internacional. Sense `anim de ser exhaustius, professors com ara H´ector Giacomini, de la Universitat de Tours; Armengol Gasull i Jaume Llibre, de la UAB; Mijhail Popescu, de l’Institut de Matem`atiques de Bucarest; Laurent Cair´o, de la Universitat d’Orleans; Mircea Sofonea, de la Universitat de Perpiny`a; Marco Sabatini, de la Universitat de Trento, etc., foren alguns dels professors visitants durant aquest per´ıode inicial. La consolidaci´o del grup d’investigaci´o Seminari de Sistemes Din`amics i les esmentades col.laboracions van contribuir a l’organitzaci´o de diferents congressos, entre els quals podem destacar les Jornades Catalanes de Matem`atica Aplicada i les dues edicions del Symposium on Planar Vector Fields. M´es endavant, el grup es va ampliar amb els doctorants Josep Mallol, Jordi Sorolla i Maite Grau, de manera que la continu¨ıtat de l’Escola de Sistemes Din`amics, creada pel Javier, quedava garantida i, per tant, l’objectiu inicial del Javier, acomplert. Quant a la seva investigaci´o, la podem emmarcar en els sistemes din`amics continus i, en particular, en els de dimensi´o dos. Aquests sistemes es poden pensar com a equacions diferencials ordin`aries que han estat parametritzades per una variable temporal. S´on remarcables les seves contribucions al problema del centre i tamb´e al problema de la integrabilitat. Es va dedicar igualment a l’estudi de temes com ara els centres isocrons, la reversibilitat, els sistemes nilpotents i degenerats, les bifurcacions, els cicles l´ımit (16`e problema de Hilbert), les simetries de Lie, les equacions diferencials al pla complex projectiu, etc. En els darrers temps fou un dels principals impulsors de la teoria de la integrabilitat de Darboux. Aquesta teoria es basa en el fet que la determinaci´o d’un nombre prou alt de solucions algebraiques per a un sistema din`amic en el pla, si aquestes existeixen, permet donar la integral primera del sistema. El matem`atic franc`es Gaston Darboux va iniciar aquesta teoria i, despr´es de llegir la seva mem`oria, Javier, amb la seva intu¨ıci´o matem`atica proverbial, va veure en les idees de Darboux l’inici de la teoria algebraica de les equacions diferencials, que pret´en l’estudi de les caracter´ıstiques de les corbes algebraiques invariants d’un sistema diferencial i la seva relaci´o amb les altres solucions del sistema. Es va abocar en gran manera a l’estudi d’aquestes corbes algebraiques invariants, la qual cosa li va permetre trobar fam´ılies de sistemes amb propietats d’integrabilitat interessants, exemples nous de cicles l´ımit algebraics per a sistemes quadr`atics i determinar propietats per a sistemes quadr`atics amb integral primera racional. El juliol de 2002, Javier obtingu´e la pla¸ca de catedr`atic d’universitat de matem`atica aplicada, fet que va suposar la culminaci´o del treball 14 docent i investigador realitzat fins aleshores en la seva carrera universit`aria. Afegit a tot l’anterior, Javier Chavarriga es va preocupar per la difusi´o i divulgaci´o de les matem`atiques i la ci`encia en general, i va organitzar diversos cicles de confer`encies amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), del qual fou conseller, a l’Institut de Ci`encies de l’Educaci´o (ICE), o des de la mateixa Universitat de Lleida, on va impartir cursos de lliure elecci´o oberts a tot l’alumnat de la Universitat i tamb´e per a professorat de secund`aria. Entre aquests cursos volem destacar les Lli¸cons populars de matem` atiques, que van suposar un gran `exit d’assist` encia. En l’`ambit docent, i dins de l’Escola Polit`ecnica Superior (EPS), volem fer notar que Javier es va involucrar en l’establiment dels estudis d’enginyeria t`ecnica industrial, des del curs inicial, 1997-1998, com a professor de l’assignatura de c`alcul, i va col.laborar activament en la consolidaci ´o d’aquesta titulaci´o. Hem de remarcar que Javier sabia fer atractives les assignatures que impartia i era apreciat i molt respectat pels seus alumnes. Aix`o queda pal`es, per exemple, pel bon nombre de vegades que se’l va requerir per apadrinar diverses promocions. La darrera etapa de Javier ha estat com a membre de l’equip directiu de l’Escola Polit`ecnica Superior. Durant aquest darrer any i mig, Javier men`a totes les seves il.lusions i esfor¸cos cap a l’Escola, i va impulsar la creaci´o dels estudis d’arquitectura t`ecnica, dels quals ha estat un gran entusiasta, aix´ı com l’obertura del Centre de Recerca d’Energies Aplicades (CREA). Els darrers mesos va participar en l’elaboraci ´o d’una proposta de postgrau en enginyeria i tecnologies de la informaci´o, i va aconseguir el vistiplau necessari per portar a terme el projecte. Com veiem, una altra de les caracter´ıstiques que el definien era intentar trobar el consens entre tots.

Fonts: Maite Grau, Departament de Matemàtiques de la Universitat de Lleida títol de l'enllaç