Georges Bizet (París, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875) fou un compositor francès d'òperes.
Molt exigent amb si mateix, la seva producció és relativament escassa i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix compositor i només recuperades pòstumament, com és el cas de la Simfonia en do major (1855).
Taula de continguts |
modifica La seva Vida
Nasqué dins una família de músics a París. Amb tan sols nou anys entrà al Conservatori de París . Als 18 anys compongué el seu primer èxit, la Simfonia en Do Major.
La consecució el 1857 del prestigiós Gran Prix de Rome de composició li va permetre prosseguir la seva formació a Itàlia durant dos anys. La seva òpera Don Procopio data d'aquella època.
Al seu retorn a França, va compondre les òperes Les pêcheurs de perles (1863) i La bella noia de Perth (1867), ambdues acollides amb fredor pel públic. No van córrer millor sort les dues obres que més han contribuït a la fama del compositor: la música d'escena per al drama L'Arlésienne (1872), d'Alphonse Daudet, i sobretot la considerada obra mestra del teatre líric, Carmen (1875), la controvertida estrena de la qual es diu que va precipitar la mort del compositor que morí a Bougival el 3 de juny de 1875 , d'un càncer de gola.
modifica Obres
modifica Òpera i música per a l'escena
- Le Docteur miracle, opéra-bouffe (1856)
- Don Procopio, opéra-bouffe (1858-9)
- La Prêtresse, opereta (?1861)
- Les pêcheurs de perles, òpera (1863)
- L'andalousie òpera (1864)
- Ivan IV, (?1864-5; revisada entre 1864 i 1865)
- La jolie fille de Perth, òpera (1866)
- Noé, òpera de Jacques Fromental Halévy conclosa per Georges Bizet (1869)
- Djamileh, òpera en un acte (1871)
- L'Arlésienne, música incidental (1872)
- Carmen, òpera (1873-4), estrenada l'any 1875, acollida amb fredor pel públic i la crítica, actualment una de les òperes més representades arreu del món.
modifica Orquestra
- Simfonia en do major (1855)
- Obertura (c.1855)
- Scherzo i Marxa fúnebre (1860-1)
- Sis cants del Rin (1865)
- Marxa fúnebre (1868-9)
- Souvenirs de Rome (« Roma ») (1860-8 rev. 1871)
- Jeux d'enfants, Orquestració de les peces per a piano a quatre mans núms. 2, 3, 6, 11 i 12 (1871)
- L'Arlésienne, suite No.1 (1872; La suite No.2 és de Guiraud)
- Patrie, obertura simfònica (1873)
modifica Música per a piano
- Gran Vals de Concert en Mi bemoll (1854)
- Nocturn en Fa major (1854)
- 3 Esbossos Musicals (1858)
- Cants del Rin (1865)
- Variacions Cromàtiques de Concert (1868)
- Nocturn en Re major (1868)
- Jeux d'enfants 12 peces, per a duo de pianos o piano a quatre mans (1871)
modifica Coral
- Vals en Sol major per a quatre veus i orquestra (1855)
- La Chanson du Rouet per a un solista i quatre veus (1857)
- Clovis et Clotilde, cantata (1857)
- Te Deum, soprano, tenor, quatre veus i orquestra (1858)
- Vasco de Gama, oda-simfonia (1859-60)
- La Mort s'avance, quatre veus i orquestra (1869)
modifica Cançons
- Vieille Chanson (1865)
- Après l'hiver (1866)
- Feuilles d'Album, 6 cançons (1866)
- Chants des Pyrénees, 6 cançons folklòriques(1867)
- Berceuse (1868)
- La Coccinelle (1868)
- Sérénade: O, quand je dors (1870)
- Absence (1872)
- Chant d'Amour (1872)
