Disambig.svg Per a altres significats, vegeu «Capital (desambiguació)».
Estats en què la capital no és la ciutat més gran

En política una capital (també anomenada ciutat capital o capital política) és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu. La ciutat capital és, en la majoria dels casos, la ciutat on es troben físicament les oficines governamentals i els recintes de reunió segons allò que estableixen les lleis respectives de les regions. La paraula "capital" prové del llatí caput que significa "cap".

Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant.

Les seus del govern de les jurisdiccions subestatals sovint són anomenades "capitals", encara que aquest és el cas dels estats amb un grau relatiu de federalisme o regionalisme en què les jurisdiccions subestatals gaudeixen de sobirania. Als estats unitaris es prefereix l'ús d'altres termes com per exemple "centre administratiu".

Tot i que una capital sol ser la població més gran en la seva àrea d'influència, no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com per exemple Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa (on tant Ginebra com Zuric tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.

L'atracció convergència de poder polític, econòmic o cultural no és comuna a tots els casos. Les capitals que exerceixen aquesta funció per motius de tradició a vegades són eclipsades a nivell econòmic per ciutats rivals, com és el cas de Nanjing amb Shanghai. El declivi d'una dinastia o una cultura també pot significar l'extinció de la seva ciutat capital, com en el cas de Babilònia i Cahokia. Moltes capitals actuals, com Nova Delhi, Abuja, Brasilia, Canberra, Astana, Islamabad, Ottawa i Washington D.C. són ciutats planejades que es van construir per establir-hi la seu d'un govern. Normalment acaben, degut a les seves inèrcies pròpies, acaben convertint-se en nous centres econòmics i comercials.

Taula de continguts

modifica Capitals acordades poc ortodoxes

Existeixen una sèrie de casos on els Estats tenen múltiples capitals, i també hi ha diversos estats que no tenen capital. En altres casos, la capital oficial no és l'efectiva per raons pragmàtiques, és a dir, la ciutat coneguda com la capital no és la seu del govern. Ocasionalment, la capital oficial podria tenir la seva seu a la seu del govern, però no és l'origen geogràfic de la presa de decisions polítiques. La següent llista especifica els detalls observats en els Estats sobirans.

  • Xile: Santiago és la capital tot i que el Congrés Nacional de Xile està en Valparaíso.
  • República Txeca: Praga és l'única capital constitucional. No obstant això, Brno és la llar de tres Tribunals dels més importants del país, per la qual cosa és la, de facto, capital del Poder Judicial de la República Txeca.
  • França: La Constitució francesa no reconeix cap ciutat capital de França. París és, de facto, capital de França (seu de la Presidència, el Govern, l'Assemblea Nacional i el Senat), però el Parlament té els seus congressos en conjunt en Versalles.
  • Alemanya: La capital oficial Berlín és seu per al parlament el govern. Tanmateix, diversos ministeris es troben a l'antiga Alemanya Occidental capital de Bonn, que té ara el títol de Ciutat Federal. El poder judicial es divideix entre el Karlsruhe, Kassel i Leipzig.
  • Malàisia: Kuala Lumpur és la capital constitucional, però el centre administratiu federal es va traslladar a 30 quilòmetres al sud de Putrajaya a finals de 1990. El Parlament segueix a Kuala Lumpur.
  • Myanmar (Birmània): Naypyidaw va ser designada la capital del país el 2005, el mateix any en què fou fundada, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades es troba encara en el Yangon ( Rangun).
  • Nauru: Nauru, un petit país de només 21 quilòmetres quadrats, no té diferents ciutat capital, i, per tant, té un capital de districte en lloc.
  • Sri Lanka: Jayawardenapura Sri Kotte és la capital oficial i la ubicació del parlament, mentre que l'antiga capital, Colombo, ara és designat com la "capital comercial". Tanmateix, moltes oficines de govern es troba encara en Colombo. Ambdues ciutats estan en el districte de Colombo.
  • Sud-àfrica: La capital administrativa és Pretoria, la capital legislativa és de Ciutat del Cap, i és la capital judicial Bloemfontein, el resultat de la transacció que va crear la Unió de Sud-àfrica el 1910.
  • Suïssa: Berna és la Ciutat Federal de Suïssa i les funciona de factode capital. Tanmateix, el Tribunal Suprem Federal de Suïssa es troba en Lausana.
  • Tanzània: Dodoma va ser designada la capital del país el 1973, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades es troba encara en el Dar es Salaam.
  • Regne Unit: Londres és la capital, però les ubicacions dels diferents tribunals dels sistemes judicials no tenen vincles directes amb els pobles o ciutats coincidents, el nivell més alt dels seus tribunals i les oficines de l'administració reiterada dins el sol fet de tenir una conveniente distancia de les legislatures i no tots en la mateixa àrea del govern local.
  • Mònaco, Singapur i el Vaticà són ciutat-estats, i pel que no tenen un capital diferent del país en el seu conjunt.
  • Pitcairn: Adamstown és, de facto, la capital perquè és l'únic lloc habitat en el territori.

modifica Capitals que no són la seu del govern

  • Benín: Porto-Novo és la capital oficial, però Cotonou és la seu de govern.
  • Bolívia: Sucre és el capital constitucional, però la majoria dels governs nacionals a llarg abandonat la regió de La Paz.
  • Costa d'Ivori: Yamoussoukro va ser designada la capital del país el 1983, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades es troba encara en el Abidjan.
  • El Països Baixos: Amsterdam és la capital constitucional nacional malgrat que el govern holandès, el parlament, el tribunal suprem i el palau residencial de la reina es troben en La Haia.

modifica Els organismes internacionals

  • Unió Europea: Brussel·les, Bèlgica és generalment considerada com la capital de la Unió Europea a causa de l'allotjament de les principals Institucions de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Consell de Ministres (que és també la meitat de la branca legislativa), juntament amb la majoria dels treballs del Parlament Europeu (que estan formalment en Estrasburg). La UE no ha declarat una "capital", utilitzant aquest terme, però l'acord de Brussel·les, d'acollir la majoria de les institucions polítiques és definit pel Tractat d'Amsterdam, que també dóna a les institucions judicials de Luxemburg i el Banc Central de Frankfurt. En aquest sentit, podria ser comparat amb la divisió de la capital de la naturalesa de Sud-àfrica. No obstant això, l'aplicabilitat del terme "capital" a una entitat internacional és discutible, ja que, malgrat les seves implicacions pràctiques, el terme s'associa amb més sobirans i entitats sub-nacionals, per tant, el seu ús comporta significació política.
  • Nacions Unides: Nova York és el principal lloc de trobada dels més alts òrgans de les Nacions Unides, però gran part de la seva estructura existeixen en altres ciutats, com Ginebra i La Haia.

modifica La capital com a símbol

Amb l'auge dels imperis moderns i el concepte de nació, el concepte de capital s'ha convertit en un símbol per l'estat i el seu govern. A diferència de les ciutats medievals, que eren considerades aquelles on el monarca establia la seva cort, la elecció, desplaçament, fundació o captura d'una capital moderna és un tema emocional. Per exemple:

  • La ciutat quasi deshabitada i ruïnosa d'Atenes va ser declarada capital de la nova Grècia independent degut a la visió romàntica que es tenia de reviure la glòria de la Grècia Antiga. Cosa semblant va passar amb la Reunificació alemanya posterior a la Guerra Freda amb la designació de nou de Berlín com a capital d'Alemanya. Una altra capital que va recuperar el seu estatus va ser Moscou després de la Revolució d'Octubre.
  • La elecció o fundació d'una ciutat capital "neutral" (deslligada d'una identitat política o regional) tenia com a objectiu mostra la unitat interna dels nous estats quan Berna, Canberra, Madrid, Ottawa i Washington D.C. van esdevenir capitals. La ciutat de nova Delhi, construida pels colons anglesos, representa simultàniament un trencament i una continuïtat amb el passat: la localització a Delhi engloba algunes de les antigues capitals imperials, com Indraprastha, Dhillika i Shahjahanabad, però amb la marca de l'estil anglès amb que es va dissenyar la nova capital.
  • Durant la Guerra Civil Americana, es van gastar grans quantitats de recursos en defensar la posició de Washington D.C., que estaca envoltada pels Estats Confederats d'Amèrica, d'un atac confederat, quan l'aleshores petit govern federal s'hagués pogut traslladar amb relativa facilitat.

modifica Distàncies més grans a la capital

La distància més gran entre una capital i la part més remota del país és la distància entre París i Nova Caledònia (França), amb 16.760 quilòmetres.

Altres distàncies grans són:

modifica Distàncies entre capitals

Més pròximes

Les dues capitals d'estats sobirans més pròximes són la Ciutat del Vaticà (Vaticà) i Roma (Itàlia), la primera de les quals es troba a l'interior de l'altra (la distància entre els punts centrals, la Plaça de Sant Pere i la Piazza Venezia, és d'uns 2 km.

Més llunyanes

La distància més gran entre una capital d'un estat sobirà i la més propera és de 2.300 km, entre Wellington (Nova Zelanda) i Canberra (Austràlia).

La distància més gran entre les capitals de dos estats sobirans que comparteixen frontera és de 6.423 km, entre Pyongyang (Corea del Nord) i Moscou (Rússia).

modifica Llistes de capitals