El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.
En formen part les repúbliques d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan, que conformen la Transcaucà sia; i la resta pertany a Rússia anomenat Caucas del Nord o Ciscaucà sia, amb les repúbliques autònomes del Daguestan, Txetxènia, Ingúixia, Ossètia del Nord - Alà nia, Karatxai-Txerkèssia, Kabardino-Balkà ria i Adiguèsia, i algunes regions de la Rússia pròpiament dita. El pic més elevat del Caucas és el mont Elbrús de 5.642 m, la muntanya més alta d'Europa.
- Al vessant sud o Caucas del Sud (la Transcaucà sia), coexisteixen dos estats independents cristians, Geòrgia i Armènia, i un de musulmà , l'Azerbaidjan.
- El vessant nord o Caucas del Nord (Ciscaucà sia o Circà ssia), que pertany a la Federació Russa, es divideix en set repúbliques autònomes: Txetxènia, Ossètia del Nord - Alà nia, Ingúixia, Kabardino-Balkà ria, Karatxai-Txerkèssia, Adiguèsia i el Daguestan.
DE LAURA
Taula de continguts |
modifica Etimologia
El nom deriva de Caucas el mÃtic ancestre dels nord caucà sics. Caucas era fill de Tofamah, i net de Jafet, el tercer fill del bÃblic Noé. El seus fills foren: Kartlos ancestre dels georgians, Haik, ancestre dels armenis, Lekos ancestre dels lesguians, Heros (regne d'Herèthia), Movakos, Kavkas i Egros (Egrisi)
modifica Geografia
El Ciscaucas inclou la major part de la gran serralada del Caucas o Grans Muntanyes del Caucas. Al Transcaucas es troben les Muntanyes del Caucas i les terres planes.
És un à rea de gran importà ncia ecològica amb 6400 espècies de plantes de muntanya de les que 1600 són endèmiques de la regió. Els animals natius inclouen entre d'altres lleopards, ossos, llops, bisons, à ligues reials; entre els invertebrats hi ha 1000 especies d'aranyes. La configuració és de grans à rees forestals amb una part de roca per damunt de la lÃnea d'arbres; els gossos pastors del Caucas (Ochvarka) són famosos arreu.
modifica Etnologia i lingüÃstica
El Caucas inclou una gran diversitat de pobles i nombroses llengües. S'estima que hi viuen unes 50 ètnies diferents. Només al Daguestan hi viuen una desena de nacions reconegudes cadascuna amb la seva llengua pròpia. El rus és la lingua franca.
Els pobles més nombrosos són els georgians (4.600.000), txetxens (800,000) i à vars (500.000). Armenis i à zeris són de vegades inclosos entre els pobles caucà sics. Les llengües es divideixen en tres grups principals:
- Sud caucà siques o Kartvelianes (principalment el georgià ).
- Nord caucà siques o Abkhaz-Adigués o Circassià , o famÃlia Pòntica (la principal el kabardÃ)
- Caucà siques del Nord-est o nakho-daguestà o famÃlia cà spia (la principal el txetxè)
Les religions principals són cristianes a Geòrgia, Armènia (amb Nagorno Karabagh) i Osètia i musulmana sunnita a la resta incloent Abkhà zia i Adjà ria. Hi ha un grup de jueus muntanyesos al Daguestan.
modifica Mitologia
- En la mitologia grega, el Caucas, o Kà ukasos, era un dels pilars que suportaven el món. Prometeu hi fou encadenat per Zeus.
modifica Història
Vegeu: Història del Caucas