|
|||||
| Lema nacional: UnitĂ© - Justice - Progrès (Unitat, JustĂcia, ProgrĂ©s) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Shikomor, à rab i francès | ||||
| Capital | Moroni (i) |
||||
| Ciutat més gran | Moroni | ||||
| Govern | RepĂşblica federal Ahmed Abdallah Mohamed Sambi |
||||
| SuperfĂcie - Total - Aigua (%) |
2.170 km² (167) negligible |
||||
| PoblaciĂł - EstimaciĂł 2002 - Cens - Densitat |
596.202 (158) - 275 hab/km² (23) |
||||
| Moneda | Franc de les Comores (KMF) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+3) (UTC+3) |
||||
| Independència Declarada Reconeguda |
de França 1975 1975 |
||||
| Himne nacional | Udzima wa ya Masiwa | ||||
| Domini internet | .km | ||||
| Codi telefònic | +269 |
||||
| Gentilici | ComoriĂ , comoriana | ||||
Les Comores sĂłn un estat insular africĂ situat a l'extrem septentrional del canal de Moçambic, a l'oceĂ ĂŤndic, entre el nord de Madagascar i el nord de Moçambic. El paĂs consisteix en tres illes volcĂ niques: Grande Comore o Ngazidja, MohĂ©li o Mwali, i Anjouan o Nzwani, mentre que l'altra illa de l'arxipèlag, Mayotte, continua depenent de França tot i que Ă©s reclamada pel govern de les Comores. La capital Ă©s Moroni.
Les Comores van ser una colònia francesa (des de 1841), obteniren la independència l'any 1978 i esdeveniren una república islà mica federal fins l'any 2002. L'illa de Mayotte, la més meridional de l'arxipèlag, es va estimar més continuar sota govern francès.
Taula de continguts |
modifica Economia
És un dels països més pobres del món, amb una economia centrada en el sector primari i una taxa d'atur de més del 14%. La baixa qualificació de la població, els pocs recursos naturals comparats amb altres països de la regió i un transport deficient dificulten la creació d'indústries i empreses de serveis.
El govern té dificultats per mantenir els preus estables i periòdicament hi ha crisis alimentà ries, malgrat el turisme creixent que aporta divises. Forma part de diverses organitzacions de la Comunitat Econòmica Africana.
modifica Geografia econòmica
Amb el 95% de la poblaciĂł activa ocupada en les tasques agrĂcoles i una gran densitat de poblaciĂł, unida a una alta tassa de creixement demogrĂ fic, (4%) en el perĂode 1986-1991, la emigraciĂł dels paĂŻsos veĂŻns constitueix l’única sortida per assolir un bon percentatge de la poblaciĂł activa. El factor fonamental de l’endarreriment i estancament econòmic el constitueixen tant el sistema de propietat de la terra com les rĂgides estructures socials, ancorades en un immobilisme derivat d’una tradicional concepciĂł islĂ mic.
Les exportacions de productes agrĂcoles (vainilla, clau i ilangilang principalment) nomĂ©s cobreixen un 46 % de les importacions. A mĂ©s, un problema afegit portat per l’especulaciĂł amb els preus dels aliments que ha causat un fort augment d’aquests. Amb un deute extern que suposa el 62 % del PNB, el govern a sabut, malgrat tot, atreure una sèrie d’ajudes, fonamentalment per part dels paĂŻsos Ă rabs, la RepĂşblica Sud-africana i França, el que pot suposar un inici d’aixecament a mig termini.
modifica Història
Probablement foren els à rabs els primers pobladors d’aquestes illes que ja es coneixien en el segle II. Malgrat que en el segle XVI havien estat visitades pels portuguesos, foren els francesos els que si establiren de forma permanent. Mayotte passà a ser colònia de França el 1843. El 25 de juliol de 1912 les altres illes, que fins llavors constituïen un protectorat, també foren declarades colònies. De del 1914 fins el 1946 depengueren de Madagascar; el 9 de maig de 1946 adquiriren autonomia administrativa; l’11 de desembre de 1958, aprovada la nova Constitució francesa, optaren per convertir-se en territori d’ultramar, i del 22 de desembre de 1961 al 22 de desembre de 1974 gaudiren d’una plena autonomia interna.
En aquesta data un referèndum popular es pronunciĂ per la independència total, decisiĂł que adoptĂ oficialment la Cambra de Diputats del paĂs el 6 de juliol de 1975, anomenant president en Ahmed Abdallah. Però aquest fou enderrocat el 4 d’agost, en un cop d’estat pro francès. Dos dies desprès, es creĂ el Consell Revolucionari Nacional, que assumĂ provisionalment els poders, els quals, posteriorment, foren transferits al Consell Executiu Nacional, presidit pel prĂncep Said Muhammad Jafar. El 2 de gener de 1976, AlĂ Soilih assumĂ la presidència, en la que i romanguĂ© fins el mes de maig de 1978, data en què fou substituĂŻt per un directori militar. L’1 d’octubre s’aprovĂ una nova ConstituciĂł de tipus federal i el 22 del mateix mes l’expresident Ahmed Abdallah fou elegit novament president amb amples poders. El 1979 l’Assemblea Federal establĂ un règim de partit Ăşnic i el 1982 el president Abdallah dissolguĂ© el Consell de Ministres i l’Assemblea. El 30 de novembre de 1984, Ahmed Abdallah fou reelegit president per un nou perĂode de sis anys. El 3 de març de 1985, forces lleials al president pogueren reprimir un temptativa de cop d’Estat.
Les eleccions legislatives de març de 1987 demostraren una vegada mĂ©s l’absència de llibertats democrĂ tiques a l’arxipèlag. L’únic partit legal, UniĂł pel ProgrĂ©s de les Comores (UPC), assolĂ la totalitat dels 42 escons de l’Assemblea Federal de Comores. Malgrat tot, el poder polĂtic del president Ahmad Abdallah depenia cada cop mĂ©s, de la seva guĂ rdia personal, dirigida pel mercenari d’origen francès <<comandant>> Bob Denard, el qual venia desenvolupant un paper fonamental en els afers d’Estat des del moment de la independència de les illes Comores, el 1975. De fet, l’arxipèlag s’havia transformat en un protectorat de la RepĂşblica Sud-africana, paĂs que finançava la permanència de la guĂ rdia presidencial a canvi de la utilitzaciĂł de llurs infraestructures (port i aeroport), tant en favor de les lĂnies aèries sud-africanes com per proporcionar ajuda militar a la guerrilla moçambiquesa del RENAMO.
Encara què, França tenia cada vegada menys influència en les Comores, degut a la protecciĂł concedida a l’illa de Mayotte (declarada col·lectivitat territorial sora sobirania francesa), continuĂ sent la principal font d’ajuda exterior de l’arxipèlag. Encara què, l’econòmia de Comores es veiĂ© seriosament afectada per la caiguda de llurs principals exportacions (vainilla, clau i d’altres especies tropicals) en una conjuntura desfavorable del comerç internacional de productes agrĂcoles tropicals. El novembre de 1989 el president Abdallah fou assassinat per la seva guĂ rdia presidencial en un confĂłs cop militar atribuĂŻt al mercenari Bob Denard, poc temps desprès del referèndum, celebrat el 4 d’aquell mateix mes, mercès al qual s’havia aprovat una esmena constitucional que li haguĂ©s permès un nou manament de sis anys, una vegada finalitzats els dos anteriors el 1990. Amb això acabava, trĂ gicament, el llarg perĂode en la presidència del lĂder independentista Ahmed Abdallah.
AssumĂ la direcciĂł de l’Estat de manera interina Said Mohamed Djohar, president de la Cort Suprema, mentre la guĂ rdia presidencial dirigida per Bob Denard controlava realment les illes. Però tant mateix, tant Sud-Ă frica –principal suport de Bob Denard- com França denunciaren la presa de poder per part dels mercenaris i, desprès de complexes negociacions, assoliren que Denard acceptes retirar-se a Sud-Ă frica junt amb llurs seguidors. Al mateix temps, un destacaments de paracaigudistes francesos, procedents de l’illa de Mayotte, assegurava l’ordre pĂşblic a Moroni, prenent el relleu a diversos vaixells de guerra francesos que havien romĂ s enfront del port de la capital per a pressionar el nou regim mercenari. El nou president interĂ anunciĂ una amnistia de tots el presoners polĂtics i pactĂ amb la oposiciĂł la celebraciĂł d’eleccions presidencials el gener del 1990, a les que deurien seguir eleccions legislatives multi partidistes per democratitzar l’Assemblea Federal.
Les primeres eleccions democrĂ tiques a la presidència de la RepĂşblica tingueren lloc el 4 de març d’aquest any, desprès de ser endarrerides en dues ocasions, però cap dels vuit candidats assolĂ la majoria, pel que s’efectuĂ una segona volta l’11 de març, amb dos candidats: el president interĂ Said Mohamed Djohar (com a lĂder d’una ampla coaliciĂł que incloĂŻa a algun dels candidats descartats en la primera volta) i Mohamed Taki Abdulkarim, ex portantveu de l’Assemblea Nacional, que havia retornat de l’exili per dirigir la UniĂł Nacional per la DemocrĂ cia de les Comores (UNCD). Els resultats dels comicis donar guanyador en Djohar, amb el 55 % dels vots, el qual nombrĂ un govern de coaliciĂł amb la incorporaciĂł d’alguns dels candidats que havien recolzat la seva elecciĂł, com el prĂncep Said AlĂ Kemal (lĂder del Partit Unitat i Fraternitat de les illes Chuma ), el qual es transformava de fet en la segona personalitat polĂtica del paĂs.
modifica Problemes polĂtics
Amb la celebraciĂł d’aquestes primeres eleccions presidencials no es resolgueren, tant mateix, els problemes interns de les Comores, ja que el president Djohar no semblava gaudir del prestigi suficient per assegurar ni la reconciliaciĂł nacional ni el lideratge del fins llavors partit del paĂs, la UniĂł pel ProgrĂ©s de les Comores. A mĂ©s, els partidaris de Mohamed Taki seguiren protagonitzant incidents als que el Govern va tenir de fer-hi front els amb l’ajuda de les Forces Armades. Els fets mĂ©s greus ocorrien a mitjans d’agost quan un grup de revoltats intentĂ atacar les instal·lacions que posseĂŻen en l’illa de Njazidja (Gran Comore) diversos residents francesos, amb el fi declarat de forçar la retirada dels paracaigudistes d’aquesta nacionalitat que encara assegurava l’ordre a l’arxipèlag. Malgrat que el president acusĂ una volta mĂ©s al lĂder de la oposiciĂł d’estar darrera d’aquestes accions, l’origen del que semblava un intent de cop d’Estat era mĂ©s complex, com ho demostraren les mĂşltiples detencions que es practicaren duran les setmanes posteriors i que incloĂŻen al propi ministre de l’Interior, Ibrahim Halidi.
La situaciĂł polĂtica continuĂ confusa el 1991, amb un nou intent de derrocar a Djohar, en el mes d’agost, aquesta vegada mitjançant una decisiĂł del Tribunal Suprem que el declarava deposat del cĂ rrec, però poguĂ© mantenir-se en el poder mercès el recolzament de les Forces Armades, dirigides per paracaigudistes francesos. El novembre, 22 partits polĂtics formaren un pacte nacional i, a finals d’any, es formĂ un Govern d’uniĂł nacional coordinat per Mohamed Taki, que fou destituĂŻt el juliol segĂĽent. El juny de 1992 fou aprovada una nova ConstituciĂł i, el novembre, es celebraren eleccions per l’Assemblea Federal.
A principis de 1993 fou anomenat primer ministre Ibrahim Halidi, que el maig fou substituĂŻt per Sahid AlĂ Muhamed. No obstant això, el juny, el president Djohar dissolguĂ© l’Assemblea i designĂ com a nou primer ministre en Ahmed Ben Cheick. Desprès de les eleccions de desembre de 1993 accedĂ al cĂ rrec de primer ministre Mohamed Abdou Madi. El mercenari francès Bob Denard, que havia estat jutjat a ParĂs el febrer de 1993 pels tribunals francesos acusat de donar mort a l’expresident Abdallah i aparentment vivia retirat en les Landes, protagonitzĂ el setembre de 1995 el seu quart cop d’Estat: un grapat d’homes ocupĂ la capital i feu presoner al president Djohar, però dies desprès una força de intervenciĂł francesa avortĂ l’intent.
modifica LlengĂĽes
Les llengües oficials de les Comores són l'Àrab està ndard i el Francès. El SIL International ha llistat un total de 7 llengües a les Comores: [1]
- Àrab està ndard, a totes les illes.
- Comorès: 228.896 parlants, sobretot a la illa Anjouan. També es parla a Madagascar, Mayotte i Reunió. És semblant al Swahili.
- Comorès, Mwali: 27.198 parlants a la illa de Moheli.
- Comorès, Ndzwani: 264.324 parlants a la illa d'Anjouan.
- Comorès, Ngazidja: es parla a l'illa Grande Comore.
- Francès: 1700 persones que la tenen com a llengua materna.
- Malgaix: 700 parlants a les Comores.
modifica Referències
- Apèndix A-Z pags. 323 a 326 de l’enciclopèdia Espasa.
|
||||||||||||||||||||
Comores
.svg){kind=small}
|
|||||||
|
|||||||
