Wikipedia

París
Ville de Paris

(En detall) (En detall)
Localització
Capital de l'Illa de França
Torre Eiffel
Estat • Regió • Departament	França Illa de França París (75)
Data de fundació	250-200 aC
Superfície	105,40 km²
Altitud	33 m
Població (2006)   â€¢ Densitat	2.167.000 hab. 20.559,77 hab/km²
Coordenades	48° 51′ 44″ N, 2° 21′ 3″ E / 48.86222, 2.35083(i) 48° 51′ 44″ N, 2° 21′ 3″ E / 48.86222, 2.35083
Dirigents: • Alcalde:	Bertrand Delanoë
Subdivisions	20 districtes (arrondissements)
Àrea metropolitana	12.067.000
Web	http://www.paris.fr

París (en francès Paris), capital de França i de la regió de l'Illa de França també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 12.067.000 habitants, 2.167.000 dels quals resideixen al municipi de París. Per la seva renda per càpita és la ciutat més rica d'Europa.

Alguns edificis importants són el Museu del Louvre, la Torre Eiffel, la Catedral de Notre-Dame, la capella dels Invàlids, la plaça de la Concòrdia, el pont Alexandre III, el Centre Pompidou, la basílica de Montmartre, el Moulin Rouge, etc. És una de les ciutats de la qual es diu que té més encant del món. Són famosos els seus bulevards o la gran avinguda que enllaça el Louvre amb l'Arc de triomf de l'Étoile, que passant per la plaça de la Concòrdia i els anomenats Camps Elisis i continua més enllà (encara que amb un altre nom), fins a l'Arc de la Défense, amb un total de prop de deu quilòmetres.

modifica Història

El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl·lica, parissis que va habitar a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de Notre Dame. Aquesta illa està connectada amb un altra illa (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles XVII i XVIII.

París va ser ocupada per la tribu gàl·lica fins a l'arribada dels romans el 52, a.C. Els invasors es referien als habitants gàl·lics com els "parisii", però van anomenar la ciutat "Lutècia" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i va canviar el seu nom a París.

El govern romà va acabar el 508 quan Clovis el Franc va convertir-la en la capital de la dinastia merovíngia dels francs. El 511 va comissionar la construcció de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings van forçar als habitants a construir una fortalesa en l'illa. El 28 de març, 845 Paris va ser saquejada pels víkings, encapçalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comtes de França va provocar l'ascens en importància dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de França.

Durant l'edat mitjana la ciutat va prosperar com a centre comercial i intel·lectual de l'època. Durant el regnat de Lluís XIV, de 1643 a 1715, la residència reial es va moure de París a Versalles. La Revolució Francesa va començar el 14 de juliol, 1789, i la ciutat va ser centre del conflicte. El 1870 la guerra amb Prússia va acabar amb el setge de París, que es va rendir el 1871, després d'un hivern de fam i sang.

La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el 1889 en un període de prosperitat conegut com la Belle Epoque, l'època bella. El 1900 París va ser seu del Jocs Olímpics. Va caure en mans dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser alliberada l'agost de 1944.

Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció de La Bohème de Giacomo Puccini se situa a la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.

modifica Govern i política

Edifici de l'Ajuntament de París.

En la seva qualitat de principal urbs del país, París és la seu del govern central francès i acull les principals representacions diplomàtiques estrangeres, sent alhora una de les ciutats més destacades en l'àmbit polític de la Unió Europea (UE).

El poder executiu, representat pel president de la República, té la seva seu al Palais de l'Élysée. Per la seva banda, el Primer Ministre té el seu despatx a l'Hôtel Matignon. Els poders legislatiu i judicial de França també tenen la seva seu a París.

Quant al govern local, en les eleccions municipals de març de 2001, Bertrand Delanoë va ser triat alcalde (maire) de París. La seva arribada a l'ajuntament (Hôtel de Ville) va ser propiciada per la divisió interna de la dreta, que va presentar dos candidats antagonistes, Jean Tiberi i Philippe Séguin, per a aquests comicis. La revelació pública dos anys abans de la seva homosexualitat va ser vista pels electors parisencs com una mostra de sinceritat, el que li va atreure el vot no militant. Gràcies a una aliança amb Els Verds i amb el Partit Comunista Francès (PCF), Delanoë va ser el candidat més votat, aconseguint una mica més del 48%. Per la seva banda, els aspirants de la dreta van obtenir entre els dos poc més del 50% dels vots. Delanoë va ser investit alcalde de París el 18 de març de 2001.

modifica Economia

París és un dels motors de l'economia mundial. L'any 2006, el PIB de la Regió de París va ser estimat per l'INSEE en uns 500 mil milions d'euros.^[1] Si es tractés d'un país, aquesta regió seria la dissetena economia més gran del món (fins el 2006), amb un PIB gairebé tan gran com el dels Països Baixos.

Encara que en termes de població, la zona urbana de París representa menys del 20% de l'àrea urbana de França, el PIB arribar fins el 28'4% del total. En referència a les zones urbanes, i segons les Nacions Unides, el seu PIB és el cinquè més gran del món després de Tòquio, Nova York, Los Àngeles i Chicago, i el primer d'Europa^[2] París és un dels quatre motors neurològics de l'economia global. Els seu PIB es comparable al de petits països del primer món.

L'economia de París és extremadament diversa i encara no ha adoptat una especialització dins l'economia global (com Los Angeles ha fet amb la indústria de l'entreteniment, o Londres i Nova York amb els serveis financers). París és essencialment una economia de serveis: el 45% del PIB de la regió de París està formada por serveis financers, immobiliaris i solucions de negocis.

Gairebé la meitat del PIB de la Regió de París està generat pel sector empresarial i els serveis financers. El sector financer del país es concentra, gairebé en la seva totalitat, en aquesta ciutat. La regió de París segueix sent una de les potencies manufactureres d'Europa, degut a la gran economia, amb una canvi de la indústria tradicional cap a l'alta tecnologia. La seva economia se sosté fonamentalment en la fabricació de maquinàries de tot tipus. S'hi troben també les seus d'algunes empreses franceses d'articles de roba, marroquineria i perfums, tot i que la producció es fa fora de la ciutat. En el seu port sobre l'Atlàntic en la ciutat de Le Havre, mobilitza la cambra major volum de tonatge a Europa. El sector agrícola es mou majoritàriament en aquesta ciutat, que posseeix el major celler de mercaderies agrícoles del món.

Dins la pròpia regió, l'activitat econòmica és més intensa a la porció central del departament Hauts-de-Seine i al triangles entre l'Òpera, La Défense i Val de Seine. Hauts-de-Seine s'ha convertit en una espècie d'extensió del centre de París, amb 873.775 treballadors a finals de 2005, més de la meitat de la ciutat de París pròpiament dita (1.653.551 treballadors a finals de 2005).

modifica Comerç i finances

Avinguda dels Camps El·lísis.

L'Avinguda dels Camps El·lísis que popularment se l'ha anomenat com "l'avinguda més bella del món",^[3] és un dels principals carrers comercials de la ciutat de París. Originalment va ser un jardí i s'ha convertit en una gran avinguda-passeig que connecta l'Arc de Triomf amb la Plaça de la Concòrdia. En aquesta plaça, a ambdós costats de la Rue Royale, existeixen dos edificis de pedra: l'oriental allotja l'Hotel de la Maria, i l'oest, el luxós Hotel de Crillon.

modifica Turisme

França és el principal destí turístic del món, i la seva capital concentra gran part de l'atenció de la gran majoria de turistes que visiten el país.^[1]

modifica Demografia

París és el centre d'una àrea metropolitana amb 12.067.000 (dades de 2007) (11.174.740 habitants al 1999), la segona més poblada de la Unió Europea després de la de Londres. La ciutat suma un total de 2.181.371 habitants (2006), població menor, no obstant, al seu màxim demogràfic que es va assolir l'any 1921. Per altra banda, en els últims anys la població ha tornar a augmentar, fenomen que s'ha donat a altres grans metròpolis. La meitat dels habitants menors de 15 anys són d'ascendència estrangera, particularment d'origen magrebí i les de les altres antigues colònies franceses de l'Àfrica subsahariana.

La població de París era de 25.000 habitants l'any 59 a. C., nombre que va augmentar fins arribar als 80.000 l'any 150. Després de les invasions franques la ciutat perdé població comptant amb 50.000 habitants el 510 i arribant al mínim a l'any 1000, després de les invasions vikingues, arribant a comptar amb un total aproximat de 20.000 habitants.

A partir de la dècada dels 50, la població de París va patir un important descens tot i donar-se un augment dels habitatges, però des del 1999 aquest descens s'ha aturat.^[5] L'últim cens oficial mostra un creixement de + 2,5% entre 1999 i 2006.

Cases a l'Ille de la Cité, 1er arrondissement de París

La mida mitjana de les llars ha baixat a París: el declivi de la convivència de les generacions d'adults i un menor nombre de fills per parella n'ha estat la principal explicació durant molt de temps. No obstant això, la disminució de la mida de les llars es deu principalment a l'atracció que els adults joves i sense fills tenen, ja que poden gaudir de l'oci i el treball a la capital, i sufragar les despeses dels immobles de petita superfície. Com a contrast, les parells amb nens tendeixen a migrar als suburbis de la ciutat, on les cases són més adequades per les seves necessitats, i a la vegada tenen un preu més econòmic.^[6][7] Aquesta dinàmica de les rodalies de París i la resta de la regió explica el per que el 58% de les llars tenen una o dues habitacions.^[8]

modifica Geografia

Imatge de satèl·lit de París.

Vista del Sena.

París està situat al centre-nord de França, al nord de la corba que fa el riu Sena. Al centre de la ciutat en destaquen les dues illes que constitueixen la part més antiga de al ciutat, l'Île Saint-Louis i l'Île de la Cité. En general, la ciutat és relativament plana, i l'altitud més baixa és de 35 metres per sobre el nivell del mar. A la capital de França, en destaquen diversos turons, dels quals el més alt de tot és Montmartre amb 130 metre.

L'última gran modificació de l'àrea de París es va donar l'any 1860. A més de l'annexió de terrenys perifèrics i de donar-li la seva forma moderna, en aquesta modificació es van crear 20 arrondissements (districtes municipals), en forma d'espiral i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Dels 78 km² que ocupava París el 1860, la ciutat es va ampliar fins als 86,9 km² durant la dècada del 1920. El 1929 els parcs forestals Bosc de Boulogne i Bosc de Vincennes s'annexaren oficialment a la ciutat, i per tant la seva àrea va arribar als 105,4 km² actuals.

L'àrea demogràfica s'expandeix molt més enllà dels límits de la ciutat, formant un oval irregular amb extensions de creixement urbà al llarg dels rius Sena i Marne cap al sud-est i est, així com al llarg del Sena i del riu Oise al nord-oest i nord. Més enllà dels principals suburbis, la densitat de població descendeix bruscament: una zona mixta de boscos i zones agrícoles amb una sèrie de ciutats satèl·lit distribuïdes de manera dispersa i relativament uniforme. Aquesta corona urbana, quan es combina amb l'aglomeració de París, completa l'àrea urbana de París, que arriba fins a una àrea oval de 14.518 km², una àrea que és prop de 138 vegades major que la de la pròpia capital.

modifica Clima

El clima de París és oceànic semi-continentalitzat (també denominat "clima de transició") al trobar-se allunyat de la costa. Les precipitacions són una mica abundants encara que no excessives, amb una mitjana d'uns 636 mm i estan repartides al llarg de tot l'any de forma regular sense tenir un destacat mínim pluviomètric o el que és el mateix: una estació seca. Les temperatures són relativament suaus tot l'any. A l'estiu es poden superar els 30 Â°C ocasionalment al llarg de tota l'estació, encara que rares vegades se superen els 35 Â°C; les temperatures màximes solen rondar els 25 Â°C-30 Â°C i són freqüents les tempestes. La primavera i la tardor són suaus amb abundants dies de pluja. L'hivern no és molt rigorós, la temperatura mitja és d'uns 4 Â°C, i s'alternen dies de pluja i neu encara que és més freqüent que plogui que neu.

modifica Transport

Diagrama de la interconnexió entre l'antiga xarxa de carrers (negre) i la moderna (vermell)

El sistema de transport de París és d'una eficàcia destacada, per a una megalòpolis d'aquesta magnitud. Les seves vies es mantenen en excel·lent estat i l'únic problema per als vehicles és l'excés dels mateixos. Un eficaç sistema connecta els trens de rodalia amb el sistema de metro, que al seu torn està lligat a un dens tramat de rutes d'autobusos, el que fa que sigui molt fàcil moure's per la ciutat.

París es connecta amb la resta d'Europa gràcies a una moderna xarxa d'autovies i al complet sistema ferroviari que compta amb el TGV per a connectar amb els diferents punts del país amb Londres i a partir de 2007 amb Estrasburg i Frankfurt del Main.

A més, a París es troben dos dels més importants aeroports d'Europa per nombre de passatgers i vols anuals. L'Aeroport Charles de Gaulle al nord-est és el segon aeroport en importància d'Europa després del de Londres. Al sud de la capital se situa l'Aeroport de París-Orly. Ambdós aeroports es reparteixen el tràfic nacional i internacional de la ciutat i els seus voltants.

modifica Art i cultura

La Catedral de Notre-Dame de París.

París té un lloc privilegiat en l'àmbit artístic i cultural a nivell mundial en els últims segles. Aquí han nascut moviments artístics com l'expressionisme, el surrealisme i el fauvisme i importants figures de l'art i el pensament com René Descartes, Voltaire, Victor Hugo, Émile Zola, Alexandre Dumas (fill), Edgar Degas, Claude Monet, Jean-Paul Sartre, Jean Renoir, Louis Malle o Henri Cartier Bresson.

També ha acollit a nombrosos artistes estrangers com Luis Buñuel, Leonardo da Vinci, Vincent van Gogh, Pablo Picasso i a escriptors com Ernest Hemingway, Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Samuel Beckett, Julio Cortázar, Francis Scott Fitzgerald, James Joyce, Oscar Wilde i moltes altres celebritats com Lenin, Iàssir Arafat i Alexander von Humboldt. I un dels instrumentistes més populars és en Martin Marais.

A més, la ciutat compta amb la major aglomeració d'obres d'art, repartides en els seus múltiples museus i col·leccions privades. Dintre d'aquests tresors el més destacat és la famosa Monna Lisa, una pintura de valor incalculable. Per altra banda, el patrimoni arquitectònic de París no té parangó en el món, cap altra ciutat ha aixecat tants i tan valuosos edificis dels més destacats arquitectes universals.

Alguns dels museus de París són:

• Museu del Louvre
• Museu d'Orsay
• Centre Pompidou
• Museu Grévin

modifica Parcs i jardins

Imatge del Pont Charles-de-Gaulle

París, pel que fa a altres capitals europees com Londres, Roma o Madrid, es destaca per l'absència de grans parcs (com Hyde Park o el Retiro) i la multiplicació de més petits jardins.

Tres dels mes populars i antics parcs de Paris són:

• El Jardin des Tuileries, creat al segle XVI per al palau del mateix nom (avui desaparegut) i situat a la dreta del riu Sena, prop del Louvre.
• El Jardin du Luxembourg és una gran parc, antigament privat.
• El Jardin des Plantes va ser creat per Guy de la Brosse, el metge de Lluís XIII.

La majoria dels altres parcs de París són creacions del Segon Imperi: Els parcs de Montsouris, Buttes-Chaumont i del Parc Monceau van ser creats per Jean-Charles Alphand, enginyer de Napoleó III.

Altre projecte executat sota l'ordre del Baró Haussmann, va ser el Bois de Boulogne, a l'oest de París. El Bois de Vincennes, al seu costat oriental, va rebre un tractament similar durant els anys següents.

Les darreres creacions al paisatge dels parcs de París són:

• El Parc de la Villette.
• El Parc de Bercy, que fou una vinya antigament.
• El Parc de Belleville, creat als anys 90.
• El Parc André-Citroën.

modifica Agermanaments

Paris està agermanada només amb una ciutat: Roma (des de 1956) (francès) « Seule Paris est digne de Rome ; seule Rome est digne de Paris. Â» (italià) « Solo Parigi è degna di Roma; solo Roma è degna di Parigi. Â» En català : « només París és digna de Roma; només Roma és digna de París. Â».

La capital francesa també va signar diversos pactes d'amistat amb altres grans ciutats en el món:

• 1958 Kyoto
• 1982 Tòquio
• 1985 El Caire
• 1987 Amman, Sana, Berlín
• 1991 Seül
• 1992 Moscou, Beirut
• 1995 Jakarta
• 1996 Chicago, San Francisco
• 1997 Santiago de Chile, Riad,Pekín, Praga, Tbilisi. Sant Petersburg
• 1998 Lisboa, Sofia, Sydney, Erevan
• 1999 Ciutat de Mèxic, Varsòvia, Buenos Aires
• 2000 Washington, Madrid, Atenes
• 2001 Londres, Porto Alegre
• 2002 Ginebra
• 2003 Alger, Quebec
• 2004 Brasilia, Rabat, Casablanca, Tunis
• 2005 Copenhaguen
• 2006 Montreal

modifica Referències

modifica Galeria fotogràfica

Placa tradicional de carrer	La Catedral de Notre-Dame	Sacré Coeur de Montmartre	Església de la Madeleine.
Eiffel Tower & CBD

modifica Articles relacionats

• Pont Royal.
• Pont Marie.

modifica Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: París

• Pàgina oficial de París
• Guia de París (En català)

v â€¢ d â€¢ e Departaments de França França metropolitana: 01 Ain · 02 Aisne · 03 Alier · 04 Alps de l'Alta Provença · 05 Alts Alps · 06 Alps Marítims · 07 Ardecha · 08 Ardenes · 09 Arieja · 10 Aube · 11 Aude · 12 Avairon · 13 Boques del Roine · 14 Calvados · 15 Cantal · 16 Charente · 17 Charente Marítim · 18 Cher · 19 Corresa · 2A Còrsega del Sud · 2B Alta Còrsega · 21 Costa d'Or · 22 Costes del Nord · 23 Cruesa · 24 Dordonya · 25 Doubs · 26 Droma · 27 Eure · 28 Eure i Loir · 29 Finisterre · 30 Gard · 31 Alta Garona · 32 Gers · 33 Gironda · 34 Erau · 35 Illa i Vilaine · 36 Indre · 37 Indre i Loira · 38 Isèra · 39 Jura · 40 Lanas · 41 Loir i Cher · 42 Loira · 43 Alt Loira · 44 Loira Atlàntic · 45 Loiret · 46 Ã’lt · 47 Olt i Garona · 48 Losera · 49 Maine i Loira · 50 Manche · 51 Marne · 52 Alt Marne · 53 Mayenne · 54 Meurthe i Mosel·la · 55 Mosa · 56 Morbihan · 57 Mosel·la · 58 Nièvre · 59 Nord · 60 Oise · 61 Orne · 62 Pas-de-Calais · 63 Puèi Domat · 64 Pirineus Atlàntics · 65 Alts Pirineus · 66 Pirineus Orientals · 67 Baix Rin · 68 Alt Rin · 69 Roine · 70 Alt Saona · 71 Saona i Loira · 72 Sarthe · 73 Savoia · 74 Alta Savoia · 75 París · 76 Sena Marítim · 77 Sena i Marne · 78 Yvelines · 79 Deux-Sèvres · 80 Somme · 81 Tarn · 82 Tarn i Garona · 83 Var · 84 Valclusa · 85 Vendée · 86 Viena · 87 Alta Viena · 88 Vosges · 89 Yonne · 90 Territori de Belfort · 91 Essonne · 92 Alts del Sena · 93 Sena Saint-Denis · 94 Val-de-Marne · 95 Val-d'Oise Departaments d'ultramar : 971 Guadeloupe · 972 Martinica · 973 Guaiana Francesa · 974 Reunió

...