Wikipedia

Xàtiva

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Costera
Vista de Xàtiva des del Castell
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva
Gentilici	Xativí (malnom: socarrat), Xativina (malnom: socarrada)
Predom. ling.	ValenciÃ
Superfície	76,60 km²
Altitud	115 m
Població (2007)   â€¢ Densitat	30,334 hab. 0,4 hab/km²
Coordenades	38° 59′ 25″ N 0° 31′ 16″ OCoordenades: 38° 59′ 25″ N 0° 31′ 16″ O
Distàncies	45,3 km de València
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	5 12 PP, 7 PSPV i 2 BNV Alfonso Rus Terol (PP)
Codi postal	46800
Festes majors	Agost
Patró/Patrons	Sant Feliu i Verge de les Neus
Fira tradicional	Fira de Xàtiva Del 15 al 20 d'agost
Web	http://www.xativa.es/

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de La Costera.

Històricament, Xàtiva ha estat una de les poblacions més importants del Regne de València, rivalitzant fins i tot amb València i Oriola, les altres dues ciutats més importants en l'època foral. Així, tot i que Oriola i Sogorb tenien seu episcopal, Xàtiva era la segona ciutat a votar en corts. El seu reconeixement com a ciutat és dels més antics que es coneixen: 1347.

Els habitants de Xàtiva s'anomenen xativins, encara que popularment es coneixen per socarrats, perquè la ciutat va ser cremada per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

edita Geografia

Situat entre les conques del riu Albaida i del seu afluent el riu Cànyoles. El seu terme, amb un perímetre molt desigual. Fora del terme conta amb diversos enclavaments territorials, destacant per la seva extensió el Realeng.

La ciutat està enclavada als peus del turó del Castell els vessants del qual arriben a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la ribera del riu, coneguda com l'Horta de Xàtiva.

Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Barxeta, Canals, Cerdà, Estubeny, el Genovés, la Granja de la Costera, Llocnou d'en Fenollet, Llanera de Ranes, La Llosa de Ranes, Montesa, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca); amb Alcàntera de Xúquer, Beneixida, Carcaixent, Càrcer, L'Ènova, Manuel, Rafelguaraf, Sellent i Castelló de la Ribera (a la comarca de la Ribera Alta); amb Anna i Enguera (a la Canal de Navarrés); amb Bellús, Benigánim, Guadasséquies i l'Olleria (a la Vall d'Albaida) i amb Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

edita Climatologia

El clima a Xàtiva és mediterrani, encara que per la seua situació relativament allunyada de la costa i entre valls, els estius són més calorosos que a la resta del País Valencià, registrant-se freqüentment les màximes de tot el país a l'estiu.

edita Nuclis

• Xàtiva
• Annauir
• El Realenc
• Sorió
• Torre d'En Lloris

edita Història

El Felip V cap per avall del Museu de l'Almodí de Xàtiva

L'existència de presència humana a Xàtiva data de fa més de 100.000 anys i correspon a l'home de Neanderthal, en el paratge de la Cova Negra. De fet, Juan Luís Arsuaga, ha explicat recentment que els darrers homes de Neanderthal que hi van viure a Xàtiva són també els últims membres d'aquesta espècie humana^[1][2][3], abans de la seua extinció.

L'actual assentament de la ciutat i el seu nom, sorgiren una mica més tard i en època ibera, car trobem noms semblants a Ibèria, ibèric, ibera... a curta distància: Ibi, Tibi, com Sae-Tabis. Més concretament, l'emplaçament actual de la ciutat es remunta a un primitiu castro ibèric que després donaria origen al Castell de Xàtiva i a la pròpia ciutat. El nom que aleshores rebia era Saitabis. Nom que era abreviat a "Sait" sovint. Més tard va florir durant l'època grega i fenícia. La Xàtiva romana prenia el nom de Saetabis (adaptant el nom ibèric) i se li afegí el títol d'Augusta en honor a aquest emperador: Saetabis Augusta. Va tindre molta importància com a nuc de comunicacions. Des de finals de l'època romana, va ser seu episcopal. El Bisbat de Saetabis (Vegeu Bisbat de Xàtiva) es va perllongar en el temps fins època musulmana, i els seus bisbes acudien als concilis de Toledo.

En l'època musulmana, durant un principi va pertànyer a Toledo i després passà a Còrdova. També va ser part d'Almariya, del regne de taifa de Dénia, de Múrcia i de València. Durant els seus últims temps islàmica, va ser capital d'una Kora: província sobre unes 50 poblacions. Al llarg del període musulmà, Xàtiva va viure un període d'esplendor cultural i una millora general de les seues infraestructures. Així, gran part de les seues canalitzacions d'aigua s'originaren en aquest període. Els musulmans no sols crearen la xarxa de sèquies de l'horta de Xàtiva, sinó que construïren nombrosos aljubs i canalitzaren l'aigua per a fonts públiques de la ciutat. També gran part de les torres i de la planta actual del Castell de Xàtiva foren bastides en aquesta època. D'entre els fets culturals remarcables, cal destacar que Ibn Hzam va escriure el cèlebre llibre El collar de la Coloma mentre es trobava a Xàtiva exiliat de Còrdova. Alguns xativins reeixits de l'època són Ibn Jubair, o Càssim ibn Ferro. Finalment no es pot oblidar que Xàtiva està considerar el bressol del paper a Europa tot just perquè va començar-se a fabricar per aquesta època, sent molt coneguts i valorats els seus papers (Vegeu Abú Masaifa)

Després de la conquesta, Jaume I va respectar la mesquita i li va atorgar un privilegi a la ciutat (vegeu Privilegi de Jaume I a Xàtiva) pel qual es convertia en la capital de la Governació dellà de Xúquer, que duraria del 1244 al 1707. La frontera amb la governació de València era el riu Xúquer. Diverses de les seues poblacions es van distingir en aquesta època, com ara Gandia o Dénia. A més, com ja s'ha indicat, durant tot aquest període, Xàtiva fou la segona ciutat del regne quant a població i importància política.

Tot i això, Jaume I no li va concedir el títol de ciutat a Xàtiva, i va ser arran de la seua participació en la Guerra de la Unió que rebé aquesta distinció. La senyera pròpia (la senyera roja amb les quatre barres i la corona que podeu vore a dalt)possiblement ja existia.

Durant les Germanies jugarà un paper destacat, especialment durant la primera, ja que en ella es farà fort de primeres Vicent Peris, dirigint des d'allí les Germanies, i a la seua mort el substituirà el misteriós personatge de L'Encobert, que els mateixos agermanats xativins substituiran per altre després de la seua mort.

Durant la Guerra de Successió Espanyola, Xàtiva (a vegades coneguda com la Gernika valenciana), va patir dos setges de les tropes felipistes el primer setge per les tropes del Comte de les Torres de Acorrin, però l'any següent, ja sense Joan Baptista Basset i Ramos i davant d'una artilleria més pesada, les muralles de la ciutat van ser assaltades en dos punts i el Castell patí molts danys. Tot i això, les tropes de d'Asfeld, que provenien de la victòria a la Batalla d'Almansa no pogueren arribar fins el Castell a causa del seu caràcter elevat i es dedicaren a bombardejar-lo. Aquest sols es rendí després que la guarnició majoritàriament anglesa i en oposició a les intencions de maulets i catalans, pactà amb el francés l'eixida el 12 de juny de 1707 (després d'aproximadament d'un mes llarg de setge de Xàtiva (1707)). Poc després va ser incendiada i els seus habitants deportats a La Manxa. El nom de la ciutat es va canviar pel de San Felipe o Nueva Colonia de San Felipe (vegeu el següent dossier [1] i també l'entrada Extermini de Xàtiva). Per aquest motiu es conserva el quadre de Felip Vé cap per avall al Museu de L'Almodi de Xàtiva.

Ja en les primers Corts de Cadis, el diputat xativí per València, Joaquim Llorenç Villanueva va aconseguir que recuperarà el seu nom el 1811. Villanueva, que a més d'il·lustrat era rector, aconseguí també la catedralitat de Xàtiva, però aquesta fita sols va durar uns dies, ja que Ferran VII deroga totes les lleis de les Corts de Cadis. Però durant el Trienni Liberal del 1820-1823, Villanueva tornà a ser diputat per València i aquesta vegada no sols aconseguí la revalidació del nom de Xàtiva per la ciutat, sinó la capitalitat de província en l'organització provincial que s'estava fent (vegeu Província de Xàtiva). Tanmateix, com hi havia ocorregut anteriorment, amb la restauració de Ferran VII aquesta distribució provincial quedà derogada i Villanueva hagué d'exiliar-se.

Alguns fets destacables del segle XIX a Xàtiva són la seua participació en les lluites cantonalistes, i la pesta que va fer estralls. Durant la major part del segle XIX i principis del XX, l'elit dirigent xativí regí plàcidament la ciutat, fins que l'arribada de la 2ª República trencà aquest període i implicà la irrupció dels partits d'esquerres, dels sindicats, dels anarquistes i dels autonomistes. El 12 de febrer de 1939 la ciutat va patir un bombardeig, conegut com "bombardeig de l'estació" o bombardeig de Xàtiva, per part de l'aviació feixista italiana.

edita Demografia

Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xàtiva reb un increment poblacional a l'incorporar-se d'Annauir.

Actualment compta amb 30.334 habitants, incloent-hi les xicotetes pedanies integrades a ella (Annauir, Sorió, Torre d'En Lloris), i encara que el seu pes demogràfic actual és menor, continua sent una de les ciutat referents històrics i culturals.

edita Política i administració

edita Monuments

El seu nucli antic va ser declarat Conjunt Historicoartístic en 1982.

edita Monuments civils

Castell de Xàtiva

• Castell de Xàtiva. Encara que d'origen ibèric i romà, la major part dels murs i torrasses que s'han conservat són de tècnica islàmica o d'estil gòtic: Era la presó d'Estat dels Reis de la Corona d'Aragó. Des de dalt del castell es pot contemplar al nord, la ciutat i el pla de la Ribera del Xúquer; al sud, les terres de secà i les serres Grossa, Mariola i Benicadell; a l'oest, la frontera amb Castella; i a la Mar Mediterrània.
• Almodí de Xàtiva: edifici d'estil gòtic en la façana i renaixentista en l'interior, construït en el segle XVI. En ús fins a principis del segle XX, en la seua planta baixa es realitzaven les contractacions i venda del blat, mentre que la superior era utilitzat per a l'emmagatzematge del blat.
• Hospital Major de Santa Maria (S. XV-XVI) d'estils gòtic i renaixentista.
• La Font Gòtica de la Plaça dels Trinitaris (s.XV)
• Edifici Botella: construcció residencial d'estil modernista que data de 1906.

Altres edificis destacats són la casa natalícia de Roderic de Borja o papa Alexandre VI (s. XVI); Palau d'Alarcó (s. XVIII), seu del Jutjats, i els nombrosos palaus urbans de la noblesa xativina de diferents èpoques.

Vista nocturna de La Seu.

edita Monuments religiosos

la Seu de Xàtiva

• Església de Santa Maria la Major coneguda com La Seu. És Col·legiata i Basílica Menor i va ser concebuda com a seu catedralícia, i d'aquí el nom. Amb tres naus, creuer i girola es començà a construir en 1596. En el Museu Col·legial s'exhibeixen nombroses obres d'art.
• Santa Clara o Real Monestir de l'Assumpció és un edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el segle XIV i amb posteriors reformes i ampliacions dels segles XVI a XVIII.

Entre les ermites es poden destacar Sant Feliu (s. XIII) situada on estava l'antiga catedral, de Sant Josep (s. XVIII), l'ermita del Puig (Segle XV), completament abandonada, i Santa Anna (s. XVI) manada construir pel papa xativí Alexandre VI. De les esglésies, Sant Pere (s. XVII) i de Sant Francesc (s. XIV). Així com la porta gòtica dels Trinitaris (s. XV).

edita Gastronomia, Festes i mercats

Albereda de Jaume I a Xàtiva

Són plats molt coneguts a Xàtiva l'arròs al forn, l'arnadí i l'almoixàvena.

Des del 1250, se celebra la famosa Fira de Xàtiva. Aquest privilegi d'organitzar una fira del bestiar que va ser concedit per Jaume I.

La celebració de la Setmana Santa també es viu amb gran intensitat.

Les Catalinetes són una festa per a xiquets que té lloc per Santa Catalina a la tardor.

A Xàtiva se celebren també dos dies de mercat, vegeu al respecte mercat de Xàtiva.

edita Alguns xativins destacats

Vegeu la categoria Xativins

• Abú Masaifa, introductor del paper a Europa
• Els Borja. Van donar dos Papes: Calixt III i Alexandre VI
• Lluís Alcanyís, metge, primer catedràtic de medicina de la Universitat de València
• Lluís de Milà, compositor
• Ildefons Ramírez de Arellano, "Cosmògraf Ramírez", pilot i geògraf. Vegeu Illa de Xàtiva
• Micer Tomás Cerdán de Tallada naix tal vegada en 1530 i mor possiblement a València en l'any 1614. Magistrat, juriste, humaniste, poeta i doctor en lleis.
• Josep de Ribera, pintor
• Manuel Joaquim Sanelo, metge i lingüista, defensor de la llengua
• Joaquim Llorenç Villanueva, polític, impulsor de la Província de Xàtiva
• Vicent Boix i Ricarte, poeta, polític i historiador
• Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga, escriptora i poeta
• Lluís Simarro Lacabra, metge i primer catedràtic de psicologia
• Gonçal Vinyes Massip, sacerdot, investigador i escriptor declarat beat.
• Ventura Pascual i Beltran, mestre, historiador i poeta
• Francesc Bosch i Morata, metge, mestre i conseller durant la República
• José Antonio Maravall, historiador
• Raimon, cantautor
• Artur Heras, pintor
• Bruno Lomas, cantant de rock
• Manolo Miralles, músic membre fundador d'Al Tall
• Toni Cucarella, escriptor
• Pep Gimeno "Botifarra", "cantaor"
• Elies Barberà, poeta i actor
• Feliu Ventura, cantautor

edita Vegeu també

• Bellveret
• Cova Negra
• Castell de Xàtiva
• Pedra dels Maulets
• Santa Clara
• Horta de Xàtiva

edita Enllaços Externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xàtiva

• Web de l'Ajuntament de Xàtiva
• Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís
• Extensió de la Universitat Politècnica de València a Xàtiva
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
• Població pedània d'Annauir
• Club Voleibol Xàtiva
• El Penjoll (revista autoeditada de Xàtiva)

edita Referències

1. ↑ http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/neanderthal.pdf
2. ↑ http://neanderthalis.blogspot.com/2007/03/entrevista-arsuaga-sobre-xtiva-cova.html (castellà)Transcripció d'una entrevista a Arsuaga en el diari Levante
3. ↑ http://www.elpais.com/articulo/futuro/Lagrimas/nino/neandertal/elpepusocfut/20061129elpepifut_1/Tes (castellà) Article en el diari El País
4. ↑ Fuente: Població de fet segons l'Institut Nacional de Estadística d'España, excepte per als que s'indique el contrari. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Series de población de los municipios de España desde 1996.
5. ↑ Abans del Setge de Xàtiva, segons Isaïes Blesa Duet a La destrucció de Xàtiva en 1707 i el govern de la ciutat en l'exili, ed.Ulleye,Xàtiva,2007,pàg.75
6. ↑ idem.
7. ↑ Un poc més de 12.000 segons Ramon Martínez en Xàtiva, Història breu,Quatre Fulles, València, 2004, pàg.156
8. ↑ MªPilar Hernando Serra i Ramon Aznar i Garcia, Xàtiva durant la guerra del Francés, 1808-1814, Matéu Impressors,Xàtiva, 2002, pàg.25
9. ↑ Idem.pàg.103
10. ↑ Ramon Martínez en Xàtiva, Història breu,Quatre Fulles, València, 2004, pàg.156
11. ↑ Llistes Oficials Eleccions municipals 2007, pàgina 114 (PDF).